Navigation

Inhaltsbereich

Grafische Darstellung Handlungsbedarf Klimatool-Box Gemeinden
La toolbox davart il clima gida a valitar in champ d'acziun sin fundament da las influenzas climaticas e da l'impurtanza da las midadas futuras.

La toolbox davart il clima en il Grischun gida vischnancas a tractar sin plaun communal commensuradamain la midada climatica e sias consequenzas. Cun ils parameters areguard l'economia locala, la populaziun e l'ambient pon vegnir eruidas en in emprim pass las sfidas climaticas futuras las pli impurtantas. Silsuenter defineschan represchentantas communalas e represchentants communals en il rom d'in lavuratori mesiras adattadas per in plan d'acziun. Il Chantun sustegna las vischnancas da duvrar la toolbox davart il clima.  

Las vischnancas èn dumandadas da sustegnair en lur cumpetenza las stentas chantunalas e federalas per proteger il clima e da sminuir considerablamain ils agens ristgs da la midada climatica. La toolbox davart il clima en il Grischun sustegna las autoritads communalas da vesair las sfidas da la midada climatica per lur vischnanca e da procurar per in pachet da mesiras adattà. La toolbox davart il clima en il Grischun cumplettescha la strategia dal clima chantunala ed il Plan d'acziun Green Deal per il Grischun (AGD) che prevesa da reducir ils gas nuschaivels per il clima sin nulla emissiuns nettas fin l'onn 2050 e da sminuir ils ristgs da la midada climatica ad ina dimensiun acceptabla.

Proceder a trais stgalims cun sustegn dal Chantun

La toolbox davart il clima sa cumpona da trais parts. En l'emprima part vegnan transferidas las datas davart las relaziuns economicas da la vischnanca, davart la populaziun locala e davart la natira e l'ambient en in model da fatschenta communal. Quel model da fatschenta vegn silsuenter cumpareglià cun las sfidas dal clima futuras. El definescha ils pli impurtants ristgs e demussa tut tenor era las schanzas per l'economia, la societad e l'ambient local. Uschia sa mussa per exempel tge consequenzas economicas che po avair il cunfin da naiv che sa sposta adina plinensi, quant ristganta ch'è la chalira creschenta per la populaziun e tge che muntan las temperaturas adina pli autas per las culturas agriculas ubain il guaud. 

Per pudair far frunt commensuradamain a las ritgas e nizzegiar eventualas schanzas, discuteschan la politica e l'administraziun en il rom d'in lavuratori d'in mez di ed en preschientscha d'expertas e d'experts dal Chantun mesiras adattadas. En ina segunda part vegnan determinadas las mesiras e lur realisaziun cun agid d'in plan d'acziun. Ed en in terz pass realisescha la vischnanca las mesiras dal plan d'acziun.

Las emprimas duas parts da la toolbox davart il clima prepara il Chantun en collavuraziun cun la vischnanca.

La terza part – la realisaziun da las mesiras dal plan d'acziun – è l'incumbensa da la vischnanca.

Vischnancas pon gugent annunziar lur interess sut klimawandel@gr.ch.

Mussavia per ina strategia da clima communala – Ina instrucziun en otg pass (Uffizi federal d'ambient UFAM)

Davart la protecziun dal clima sin plaun communal existan gia blers buns cumenzaments. Quels èn però savens attribuids a singuls secturs ed in proceder sistematic e cumplessiv manca. Qua gida il Mussavia dal clima: Pass per pass mussa el, co che Vus, sco vischnanca, cuntanschais la finamira dal clima netto nulla e co che Vus pudais reagir sin las consequenzas da la midada dal clima. Il mussavia sa drizza a vischnancas pitschnas e mesaunas e las facilitescha l'elavuraziun d'ina strategia da clima sistematica. Ellas pon decider tenor lur prioritads respectivas, sch'ellas vulan elavurar ina strategia da clima per reducir ils gas cun effect da serra, per s'adattar a la midada dal clima u en moda cumbinada per tuttas duas tematicas. L'instrucziun inditgescha ils singuls pass per omadus secturs e renviescha als instruments existents, ad exempels concrets ed ad infurmaziuns cumplementaras.