La stad 2022 ch'è stada sitga e chauda, ha puspè purtà ina racolta extraordinaria a las viticulturas ed als viticulturs suenter l'onn 2018. Spetga la viticultura pia in avegnir prosperaivel en quest clima pli e pli chaud?
«2018 – in onn grondius per la viticultura en il Grischun», ha il post spezialisà Viticultura titulà il rapport da viticultura, ch'el edescha mintgamai la fin da l'onn. Chalur e setgira durant la perioda da vegetaziun han procurà per ina racolta fitg gronda e d'auta qualitad. Cunquai che la stad 2022 è stada sumegliantamain sitga e chauda sco l'onn 2018, dastgan las viticulturas ed ils viticulturs puspè sa legrar sin ina ritga vendemia. Il cumissari da viticultura dal Grischun Walter Fromm di: «L'onn 2022 è quasi identic sco l'onn 2018. Igl è da spetgar ch'ins possia emplenir ils tschalers cun questa quantitad d'ivas. Ultra da quai èn las ivas d'ina fitg buna qualitad.»
Cumenzament anticipà da la fluriziun e midadas tar la madiraziun da las ivas
Schebain questas duas racoltas marcantamain bunas entaifer 5 onns pon vegnir attribuidas a la midada dal clima, n'è betg cler. Il fatg è dentant quel, che las temperaturas medias en Svizra s'augmentan dapi in temp pli lung e che las stads èn daventadas bler pli sitgas. Quai èn cundiziuns che cunvegnan da princip a las vits, che derivan da regiuns climaticas chaudas. Las temperaturas pli chaudas influenzeschan en mintga cas gia daditg la viticultura, per exempel il cumenzament dal temp da fluriziun. En quest connex di Fromm: «Ils onns 1980 e 1990 cumenzavan las vignas grischunas a flurir durant la segunda mesadad da zercladur, dapi l'onn 1998 flureschan ellas gia l'emprima mesadad da zercladur u schizunt gia la fin da matg.» Quai mida er il process da madiraziun da las ivas e pia er il caracter dal vin.
Novas metodas e regiuns da cultivaziun èn dumandadas
Ils proxims 40 onns vegni ad esser ulteriurs 2,5 fin 4,5 °C grads pli chaud durant la stad. Ed il dumber d'eveniments extrems sco chalira, setgira u daratgas vegn a s'augmentar. Spetga la viticultura grischuna pia in avegnir prosperaivel? «A curta vista gea», di Fromm, «però porta la midada dal clima er fenomens da l'aura che pon far donn a lunga vista a la viticultura, sche nus na reagin betg a temp.» Uschia promovan per exempel fermas daratgas ils bulieus. E sche las periodas da setgira s'augmentan, arriva er la vigna a ses cunfins. Fromm ha perquai il giavisch da prender gia oz las dretgas decisiuns. En la protecziun da las plantas s'engascha il chantun pli fitg per ina cultivaziun biologica. Per Fromm è da princip il terren la clav per in avegnir prosperaivel per la viticultura: «Mo cun il terren pon ins neutralisar a lunga vista las auras extremas. Nus sustegnain perquai mesiras che promovan il svilup da humus e pia la capacitad dals terrens da retegnair aua e substanzas nutritivas.» In'ulteriura mesira vesa Fromma en l'agroselvicultura – ina cumbinaziun da pumicultura e viticultura, che lascha crescher las vignas en la mesa sumbriva. Ultra da quai pon ins er far frunt a la midada dal clima cun tscherner spezias adattadas. En quest reguard ha il chantun gia oz in cataster fitg liberal da spezias, che permetta da cultivar las spezias che madiran actualmain tard, sco Sangiovese, Nebbiolo, Primitivo e Petit Manseng. Tuttina vesa Fromm l'avegnir plitgunsch en autras metodas da cultivaziun ch'en la tscherna da las spezias: «Il Pinot noir è la spezia da vit la pli impurtanta en il chantun Grischun ed ha ina tradiziun da plirs tschientaners. Ni las viticulturas ed ils viticulturs, ni las consumentas ed ils consuments na vulan remplazzar questa spezia. E perquai che nus pudain guntgir en l'autezza – grazia a las Alps – avain nus in tschert potenzial da cultivar anc ditg il Pinot noir en il Grischun.»